dijous, 13 de desembre del 2012

La Web 2.0 i l'educació

La Web 2.0 és...

La segona generació del concepte de web. Es tracta d’un conjunt d’aplicacions que ajuden a la compartició d’informació. Aquesta compartició la fan els usuaris i és recíproca: tothom pot aportar i extreure informació. La web 2.0 permet als usuaris crear i modificar interactuant els uns amb els altres. Per tant, no es tracta que els usuaris llegeixin o escriguin, sinó que hi hagi una utilització de les dues accions. En definitiva, la web 2.0 és interacció.

Per exemple...

La Viquipèdia ha suposat un gran canvi social. Aquesta permet publicar articles com si es tractés d’una enciclopèdia, però també permet que hi hagi modificacions i afegir comentaris per part d’altres usuaris. Aquesta interacció fa possible la construcció d’aquesta enciclopèdia virtual lliure, tal com ella es defineix.
Twitter és una xarxa social que permet estar en contacte amb molts usuaris a l’hora i assabentar-te del que passa al món a través d’enunciats curts.
Vyew permet estar en contacte via xat o web cam amb diversos usuaris a l’hora i establir una conversa fins i tot moderant els torns de paraula.

En l'Educació...

La Web 2.0 pot donar-nos avantatges. La compartició d'informació pot ajudar a un aprenentatge passiu. Les noves tecnologies estan presents en les nostres vides i és per això que aquesta constant compartició de la informació ens pot portar a un aprenentatge en tot moment. El desenvolupament de la tecnologia porta a que l'educació s'hi enganxi amb ell. 


Per exemple...

Amb la nova generació de mòbils, es pot permetre estar en contacte en tot moment en la web 2.0 de la mateixa manera que es pot fer a l'ordinador de casa.



FONTS D'INFORMACIÓ 

dimarts, 11 de desembre del 2012

Web 2.0, l'aprenentatge.

Web 2.0 i nous paradigmes d'aprenentatge

El text de Jordi Ardell ens fa una reflexió sobre un article d'Antonio Bartolomé anomenat "Web 2.0 and New Learning Paradigms". Ardell destaca de l'article el plantejament d'un possible canvi en les institucions, els negocis i la metodologia d'e-learning, començant per ser una etiqueta de màrqueting, però al mateix temps desenvolupant l'aprenentatge a distància.

El terme "web 2.0" és difícil de definir. Però existeixen unes idees essencials que la configuren: 
La primera idea és la xarxa com a plataforma, aprendre a qualsevol lloc. Aquesta idea neix del fet que l'usuari decideix on treballar i pot situar el seu treball a la xarxa tal com ell vulgui. La segona idea és la intel·ligència col·lectiva: construcció social del coneixement; que consisteix en la construcció del treball de manera col·lectiva. La recompensa individual és part del sistema educatiu i s'ha de poder conciliar amb aquesta col·lectivitat i el coneixement social. La tercera és el fet d'aprendre en qualsevol lloc mentre fas una altra cosa. Desaparèixer la diferència entre temps d'estudi i d'esbarjo pot significar un aprenentatge continuo, com pot passar amb els dispositius mòbils. La quarta i última idea pertany a la riquesa de l'experiència: aprendre dels iguals, és a dir, "l'aprenentatge 2p2". En el sistema tradicional d'educació, hi ha una diferència entre professor i alumne, i entre creador i consumidor, en canvi, a la web 2.0, tots són "prosumidors", productors-consumidors d'informació.

La web 2.0, per a Ardell, és una idea atractiva si els professors poden fer que els alumnes estableixin classificacions sobre la seva aportació a aquest coneixement col·lectiu que van construint. Ell també proposa una plataforma de xarxa social i un sistema de puntuacions per avaluar el que aporten els companys al seu propi aprenentatge.
Ardell expressa els dubtes de Bartolomé sobre el futur de l'e-learning, producte de la introducció d'idees i eines de la web 2.0. Les institucions educatives superiors i el món empresarial, prosumidors de l'e-learning, no tenen flexibilitat per a això.
Segons Ardell, és important seguir explorant la implicació educativa. Ell proposa crear una mena de xarxa, "tribu virtual", com diu ell, sobre un mateix perfil d'estudiants i professors per intercanviar coneixements, sociabilitzar i educar.

Jo penso que...

Aquestes últimes propostes d'Ardell podrien ser una bona eina per a aquesta proposta de col·lectivitat de la web 2.0. Si, per exemple, agrupéssim els estudiants i professors d'Educació Social en una determinada assignatura, com pot ser la d'usos TIC, podríem crear una xarxa d'intercanvi d'informació que enriquiria a tots els contribuents. Així, aconseguiríem que tots compartíssim els nostres coneixements i adquiríssim els dels altres, també podent debatre qualsevol tema per arribar a noves conclusions. Ardell fa una aportació a les idees de Bartolomé pensant en el futur de la web 2.0 que tampoc està tant lluny de la realitat.
 La Web 2.0 en paraules.
Web 2.0 y nuevos paradigmas de aprendizaje
Tot i així, la web 2.0 és una eina pràctica que respecte la igualtat, facilita l'accés i prioritza la col·lectivitat, entre d'altres.











Fonts d'informació

Ardell, Jordi. Web 2.0 y nuevos paradigmas de aprendizaje. edu & tec (16/05/2008). Visitat l'11 de desembre de 2012: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/19/web-20-y-nuevos-paradigmas-de-aprendizaje/
Ardell, Jordi. Actividades didácticas para el desarrollo de la competencia digital. Vídeo-xerrada (22/05/2008). Visitat 11 de desembre de 2012: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/22/video-charla-actividades-didacticas-para-el-desarrollo-de-la-competencia-digital/
Bartolomé, Antonio. Web 2.0 and New Learning Paradigms. eLearning Papers (2008). Visitat l'11 de desembre de 2012: http://elearningpapers.eu/en/elearning_papers