Web 2.0, l'aprenentatge.

Web 2.0 i nous paradigmes d'aprenentatge

El text de Jordi Ardell ens fa una reflexió sobre un article d'Antonio Bartolomé anomenat "Web 2.0 and New Learning Paradigms". Ardell destaca de l'article el plantejament d'un possible canvi en les institucions, els negocis i la metodologia d'e-learning, començant per ser una etiqueta de màrqueting, però al mateix temps desenvolupant l'aprenentatge a distància.

El terme "web 2.0" és difícil de definir. Però existeixen unes idees essencials que la configuren: 

La primera idea és la xarxa com a plataforma, aprendre a qualsevol lloc. Aquesta idea neix del fet que l'usuari decideix on treballar i pot situar el seu treball a la xarxa tal com ell vulgui. La segona idea és la intel·ligència col·lectiva: construcció social del coneixement; que consisteix en la construcció del treball de manera col·lectiva. La recompensa individual és part del sistema educatiu i s'ha de poder conciliar amb aquesta col·lectivitat i el coneixement social. La tercera és el fet d'aprendre en qualsevol lloc mentre fas una altra cosa. Desaparèixer la diferència entre temps d'estudi i d'esbarjo pot significar un aprenentatge continuo, com pot passar amb els dispositius mòbils. La quarta i última idea pertany a la riquesa de l'experiència: aprendre dels iguals, és a dir, "l'aprenentatge 2p2". En el sistema tradicional d'educació, hi ha una diferència entre professor i alumne, i entre creador i consumidor, en canvi, a la web 2.0, tots són "prosumidors", productors-consumidors d'informació.

La web 2.0, per a Ardell, és una idea atractiva si els professors poden fer que els alumnes estableixin classificacions sobre la seva aportació a aquest coneixement col·lectiu que van construint. Ell també proposa una plataforma de xarxa social i un sistema de puntuacions per avaluar el que aporten els companys al seu propi aprenentatge.

Ardell expressa els dubtes de Bartolomé sobre el futur de l'e-learning, producte de la introducció d'idees i eines de la web 2.0. Les institucions educatives superiors i el món empresarial, prosumidors de l'e-learning, no tenen flexibilitat per a això.

Segons Ardell, és important seguir explorant la implicació educativa. Ell proposa crear una mena de xarxa, "tribu virtual", com diu ell, sobre un mateix perfil d'estudiants i professors per intercanviar coneixements, sociabilitzar i educar.

Jo penso que...

Aquestes últimes propostes d'Ardell podrien ser una bona eina per a aquesta proposta de col·lectivitat de la web 2.0. Si, per exemple, agrupéssim els estudiants i professors d'Educació Social en una determinada assignatura, com pot ser la d'usos TIC, podríem crear una xarxa d'intercanvi d'informació que enriquiria a tots els contribuents. Així, aconseguiríem que tots compartíssim els nostres coneixements i adquiríssim els dels altres, també podent debatre qualsevol tema per arribar a noves conclusions. Ardell fa una aportació a les idees de Bartolomé pensant en el futur de la web 2.0 que tampoc està tant lluny de la realitat.

 La Web 2.0 en paraules.

Web 2.0 y nuevos paradigmas de aprendizaje

Tot i així, la web 2.0 és una eina pràctica que respecte la igualtat, facilita l'accés i prioritza la col·lectivitat, entre d'altres.

Fonts d'informació

Ardell, Jordi. Web 2.0 y nuevos paradigmas de aprendizaje. edu & tec (16/05/2008). Visitat l'11 de desembre de 2012: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/19/web-20-y-nuevos-paradigmas-de-aprendizaje/
Ardell, Jordi. Actividades didácticas para el desarrollo de la competencia digital. Vídeo-xerrada (22/05/2008). Visitat 11 de desembre de 2012: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/05/22/video-charla-actividades-didacticas-para-el-desarrollo-de-la-competencia-digital/
Bartolomé, Antonio. Web 2.0 and New Learning Paradigms. eLearning Papers (2008). Visitat l'11 de desembre de 2012: http://elearningpapers.eu/en/elearning_papers